És un espai de pas, però també pot simbolitzar un estil de vida. Us pensàveu que no es podia convertir una escala en la protagonista d’un espectacle? En aquest, la fa servir un acròbata per parlar-vos de llindars i transformacions.
Ákri, primer espectacle en solitari de l’artista de circ Manel Rosés, pren el seu nom d’una de les dues paraules gregues de les quals prové el mot acrobàcia. Ákri significa ‘límit’ o ‘llindar’ i, per tant, acrobàcia voldria dir, literalment, alguna cosa com “passejar-se pel límit” o “caminar pel llindar”. Això és el que fa Manel Rosés quan explora els límits de la seva disciplina per reflexionar sobre el canvi i la transformació. Escenografia i aparell de circ a la vegada, una escala de 22 graons ocupa el centre de l’escenari. És un element simbòlic que al·ludeix, com a instrument de treball, a la professió de l’artista de circ i, com a espai de pas, a la transformació o al canvi, a l’acte d’anar d’un lloc a un altre. Una porta complementa el concepte de llindar i crea en escena tres espais: un d’interior, un d’exterior i un altre de limítrof. A tots tres hi té lloc un muntatge amb un component físic i acrobàtic destacat que, tot i això, també fa servir el treball teatral i les tècniques de clown, a més del text i la paraula. L’escenografia variable que permet l’escala, dividida en dos trams, la il·luminació i el so són elements destacats en una peça que posa l’accent en el viatge emocional que viu el protagonista.