Una peça per a tres performers i dos robots que s’inspira en el mite de Medusa i les Gorgones. No mireu.
En la mitologia grega, les Gorgones eren monstres ctònics (és a dir, éssers procedents de l’inframon, i no del cel). De les tres Gorgones (Medusa, Esteno, Euríale) només la primera, amb serps com a cabells, era mortal i tenia el poder de petrificar qui li mirés als ulls. Va ser assassinada per Perseu, que li va tallar el cap i, més tard, Atenea la va emprar com a arma de guerra. Com rellegir avui dia el mite de Medusa i de les Gorgones? Doncs tractant el tema de la monstruositat en femení i dels cossos i la relació que tenen amb la tecnologia. Aquí sí, veureu en escena tres intèrprets, però també dos robots serp que sembla que ens traslladen a un futur distòpic i estableixen una connexió entre el passat i el futur que ens permet reflexionar sobre assumptes del present. De quina manera les narratives fundacionals de la cultura occidental han representat la dona i els personatges queer? És un dels assumptes dels quals parla aquesta coreografia.

És la creació més recent d’Ainhoa Hernández Escudero, una artista multidisciplinària nascuda a Madrid i avui instal·lada a Amsterdam, des d’on crea unes obres que, com diu ella mateixa, “exploren allò que és estrany i monstruós en la intersecció de la màgia, el pop, l’estètica post-internet, la tecnologia i la cultura mainstream”. Forma part de la casa de drags House of Løstbois i del col·lectiu Twins Experiment. Es va graduar en el Màster de DAS Theatre l’any 2022. Va obtenir el premi 3Package Deal 2022-2023 de l’AFK en la categoria de dansa. Ha compartit les seves creacions en contextos diversos, entre els quals hi ha Frascati (Amsterdam), Bâtard Festival (Brussel·les), MNCARS (Madrid), La Capella, Gessnerallee (Zúric), Center for Performance Research (Nova York), Arqueologías del Futuro (Argentina), Museo del Chopo (Mèxic), Antic Teatre (Barcelona), La Caldera, La Casa Encendida (Madrid) i CA2M (Madrid).