Si és que estan passant tantes coses que no queda una altra que riure’s. I per això torna Corbacho, per a riure’s d’una mica de tot.

Però sobretot per a riure’s d’ell mateix. I del que l’envolta: els seus pares, la seva dona, el seu fill, la seva germana, el seu cunyat, els seus amics, el seu gos… Perquè quina fauna i flora que té al seu voltant.

També per a riure’s de les coses que li passen, com segur que us passen moltes a vosaltres… I d’algunes altres, més personals, que igual només li passen a ell, com quan algú li diu:

”Tu ets famós, no? Gorbatxov, veritat?” Gorbatxov, Gaspatxo, Escórpora, Carpaccio… L’han anomenat de tantes formes. Però mentre vosaltres rigueu, podeu cridar-lo com vulgueu.

Un amic va anar a veure’l i li va dir: “Que fort, la gent riu cada quinze segons”. Sembla que va estar comptant els riures. Sí, ho reconeix, té amics molt estranys.

Però la veritat és que hi ha uns 250 riures per funció. Una a dalt, una a baix. És a dir que surt a un riure per cada 10 cèntims aproximadament. Qui dona més per menys?

Per això us convidem a que vingueu. Passareu una bona estona i tornareu a casa més feliços del que vau venir. Ni més, ni menys.