Caída libre para personas con vértigo es la història d’amor-odi de les dues personatges que la protagonitzen.

Un estira i arronsa de “ni contigo ni sin ti” que es repeteix i no sembla arribar mai a la fi.

La impotència de no saber com sostenir la relació es tradueix en paraules acrobàtiques que es contradiuen amb agressivitat carinyosa i carícies violentes.

Els cossos parlen a través de les caigudes en el vaivé de la fina línea entre el quotidià i l’absurd.

Un paracaigudes ens salvaria de la caiguda lliure? o només la faria més llarga?