Quan el límit entre l’escenari i el públic
desapareix, l’espectacle esdevé una
experiència col·lectiva que ens permet
mirar-nos i escoltar-nos. Una atmosfera
que ens transporta a un lloc sense temps
on el circ esdevé una fràgil artesania; un ritual
que connecta l’intèrpret i el públic; un lloc
de trobada que convida a ser-hi. Premi de la
Crítica i del Festival TAC de Valladolid al millor
espectacle de carrer.