El 1970, l’estrena de L’uccello dalle piume di cristallo, va significar un punt d’inflexió en el giallo —el thriller de terror italià instaurat per Mario Bava a principis dels seixanta— i la irrupció del seu vaixell insígnia, Dario Argento (Roma, 1940).

El cineasta va agregar al gènere una crueltat encara més perversa i un personalíssim estil operístic farcit d’efectismes visuals i de música inquietant, generant una autèntica escola d’imitadors al seu país i exercint una gran influència internacional en cineastes com John Carpenter, Wes Craven, Brian De Palma, Gaspar Noé o Nicolas Winding Refn.

La psique és l’origen dels seus films, relats macabres de naturalesa onírica en els quals l’experiència sensorial i estètica s’imposa a la coherència de la narrativa. Un estilista del mal que, com el seu admirat Edgar Allan Poe, sap que pot extreure bellesa d’històries plenes de sadisme, violència i mort.