Diego El Cigala arriba al Teatre Coliseum amb «Obras Maestras»
Laments al desamor, més que a l’amor, on Diego es torna vulnerable en cantar-li a la solitud, la tristesa, l’amor perdut o no correspost. Per això són aquestes obres mestres. Aquestes cançons que traspassen generacions perquè esgarrapen el cor en la cruïlla que tota persona es veu alguna vegada de la seva vida.

Diego El Cigala és un pioner. Des del seu cant i essència flamenca, ha aconseguit després de 25 anys de carrera, bastir ponts entre el flamenc i els gèneres mes populars de la música llatinoamericana; el bolero, el tango, la música cubana, la salsa… i tants altres gèneres. Ningú ho va fer i és un artista difícil d’emular. I això el fa únic.

En aquesta parada del camí, “Obras maestras”, ens trobem amb moltes de les cançons que van ser escrites en la primera meitat del segle XX i que van ser populars en la segona meitat d’aquest segle. És un homenatge a aquests autors, no sempre tan coneguts com els intèrprets que les cantaven. Així doncs, Diego s’uneix a Manzanero, Javier Solis, Chavela Vargas, Vicente Fernandez, Pedro Vargas, Els Panchos, Agustín Lara i tants altres. Però no sols el Bolero Mexicà és part fonamental d’aquest “Obras maestras”. Ens trobem un parell de joies de dues titanes de la música llatina com són el “Abrázame” de Julio Iglesias i “Desahogo” de Roberto Carlos. Fins i tot dona temps a fer homenatge als emigrants peruans i llatins en general amb “Todos vuelven”, l’himne dels quals tornen a la seva terra mare. Aquest vals peruà que van cantar molts, però que Ruben Blades va popularitzar a alt nivell.