Ramón Masats és el fotògraf més influent de la generació espanyola dels anys seixanta, un reconeixement que va aconseguir gràcies a la seva manera instintiva de construir imatges, a la radicalitat i ironia amb què va afrontar els tòpics de la cultura de postguerra i a la seva temperamental convicció de fotografiar amb llibertat.

Per a l’organització d’aquesta exposició, hem comptat amb el suport de Sonia Masats, que ens ha facilitat accedir a tots els negatius que el fotògraf va revisar, així com a les còpies originals que conserva el seu arxiu. Aquesta circumstància ens ha permès una immersió profunda en la seva obra —i en els seus criteris de selecció— amb la certesa que totes les imatges que mostrem van ser aprovades pel fotògraf (Masats les marcava amb un característic “Sí”).

La mostra abasta el primer període de creació del fotògraf, des dels seus inicis el 1953 fins al 1965, moment en què abandona la pràctica fotogràfica durant més d’una dècada per dedicar-se al cinema i la televisió. Hem volgut destacar algunes de les imatges dels seus primers treballs, sempre amb còpies originals, d’un període en què l’autor experimentava i encara dubtava entre dedicar-se a la fotografia de continguts més abstractes o al reportatge, pel qual es decantaria poc després. En aquesta secció es mostren per primera vegada els 15 exquisits vintages que l’autor va agrupar del seu primer repte fotogràfic: la sèrie sobre ‘Les Rambles’.

No podien faltar a la selecció una representació de fotografies dels seus llibres seminals: Neutral Corner, la seva obra mestra amb textos d’Ignacio Aldecoa (que completem amb una projecció de l’exquisida primera edició) i Sanfermines, el primer fotollibre de Masats (amb selecció i maquetació del propi autor), del qual mostrem les còpies originals curosament guardades fins avui.

Completen l’exposició treballs als quals es va dedicar intensament, com el d’ ‘Arcos de la Frontera’ o els retrats de personalitats que va realitzar per a Gaceta Ilustrada i altres mitjans, així com una àmplia selecció d’imatges icòniques, que combinem amb algunes fotografies inèdites.
Finalment recordem que Masats va ser cronista d’una Espanya que vivia a la dictadura, amb imatges que fugen de l’estereotip i l’encasellament i, que a més de resultar un document excepcional, ens mostren com la seva contundent mirada sempre trobava l’empatia cap a la gent comuna.