A partir de la novel·la Nit de reis: diari d’una infermera de 14 anys, de la llevadora i escriptora Ramona Via (1922-1992)

Amb només 14 anys, un exercici inofensiu d’escola, fer una redacció, es converteix en la manera de deixar anar les angúnies i tristeses d’una guerra que no arriba a comprendre.

El diari de la jove autora es converteix en un testimoni privilegiat dels darrers mesos de la guerra i els primers de la postguerra en un poble de la rodalia de Barcelona.

Una obra que s’endinsa en la minúcia de les vides més humils i anònimes, en els seus afanys més casolans, quotidians i vulgars. Unes vides que constitueixen la quasi totalitat de la Humanitat i que a penes comprenen el per què (si és que existeix un per què) dels daltabaixos històrics que les sacsegen.