Aristòtil, a la seva Ètica a Nicòmac, afirma que les passions són, “en general, tot el que va acompanyat de plaer o dolor”, però no ens n’ofereix cap altra definició i simplement ens en proporciona un llistat: apetència, ira, por, valor, enveja, alegria, amor, odi, gelosia i compassió. D’aquesta llista, cadascun de nosaltres n’agafaríem unes i en trauríem d’altres, i així ho han anat fent diversos pensadors i filòsofs. Ciceró en distingeix quatre: desig, plaer, por i aflicció. Sant Tomàs parla d’amor, odi, desig, tristesa, fugida, gaudi, esperança, desesperació, temor, audàcia i ira. Descartes recull les quatre primeres de l’anterior i hi afegeix l’admiració i l’alegria, i Spinoza les fa néixer totes de tres de primigènies: desig, alegria i tristesa. Al llarg de la història les passions s’han anat confonent i entrellaçant amb les emocions; per a Kant, totes són malalties de l’ànima, una cosa que es pateix. Així defineix l’Institut d’Estudis Catalans la passió: “acció de patir” o, en una altra accepció, “inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànim envers una cosa”, que l’acosta a la definició d’emoció: “reacció afectiva, en general intensa, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible”. Descobrir com aquestes passions i emocions, tan difícils de classificar i definir, s’han representat en l’art és el propòsit d’aquest cicle de conferències.

Sota el guiatge de dinou especialistes, s’abordarà la manera en què qüestions fonamentals de la nostra existència, com ara l’amor, la mort, l’alegria, l’humor o el desig, s’han representat en la pintura i l’escultura, però també en altres disciplines com l’arquitectura i la música. Més enllà d’iconografies religioses i mitològiques i de teories artístiques i ideologies, el reflex de totes aquestes passions i pulsions que patim omplen de verdadera vida l’art.