Equipo Crónica està integrat en un principi per Manuel Valdés, Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo (qui abandonarà aviat el grup) a partir de les propostes teòriques de Tomás Llorens. Després del seu pas per Estampa Popular, amb qui compartien els mateixos ideals, i en un oment de crisi ideològica, Solbes i Valdés comencen a col·laborar tant en la teoria com en la pràctica. Al 1965 realitzen la primera exposició, al XVI Saló de la Jeune Peinture.

Agafa del Pop Art l’ús de les tintes planes, el dibuix despersonalitzat i l’art com a mitjà de comunicació de masses. La seva pintura s’interpreta com una crítica a l’individualisme. Les seves obres son realitzades en sèrie. L’obra amaga un contingut polític-social, doncs coincideix amb un moment d’expansionisme americà (Vietnam) i de la dictadura espanyola. També és una reacció contra altres grups disgregats com Dau al Set o Equipo 57. Molts dels seus temes estan inspirats en la pintura espanyola del Segle d’or però inserits a la societat contemporània. Obres com La rendición de Torrejón o El intruso al·ludeixen clarament a pintors como Velázquez o Picasso.

El grup experimenta una evolució a principis de la dècada de 1970, doncs abandonen el rigor del dibuix i de la línia per a fer un tipus d’obra més pictòrica i d’efectes compositius de trompe l’oeil. També en aquesta fase final existeixen més referències autobiogràfiques, como s’aprecia a l’obra El perro. L’any 1981 s’interrompen les activitats amb la sobtada mort de Rafael Solbes.