Usant la realitat virtual com a eina expressiva, l’intèrpret desdibuixa sobre l’escena els límits de la realitat, contraposant el cos a allò virtual, qüestionant la validesa de les dinàmiques digitals que ens assolen, mentre que porta al límit les possibilitats expressives del mitjà digital aplicat a les arts performatives. “He construït un dispositiu escènic per accedir a diversos nivells discursius que se solapen, contradiuen i complementen simultàniament. Usant narratives pertanyents al món dels videojocs, les xarxes socials i el cinema, he programat un món propi on ho controlo tot i des d’on puc, per fi, ser autèntic, prescindir del món físic, dels rituals i de la comunitat.