La Nausica sembla tenir-ho tot: la casa dels seus somnis, una parella que se l’estima i una vida economicament més solucionada que el noranta cinc per cent de la població mundial. Però alguna cosa no funciona. 

Desubicació, desitjos, desamor, insatisfacció, auto-destrucció, toxicitat i una lluita contra el propi esser construeixen un dels personatges més enigmàtics de la literatura dramàtica moderna, escrita el segle XIX i que sembla explicar moltes tensions de la nostras vella Europa a mitjans del segle XXI. Com escrivia el propi Ibsen “Busco representar esser humans, emocions humanes i destins humans sobre la base de les condicions i principis socials del present.”