A partir del lema ‘La mirada o el plaer de mirar’, la imatge com a eina narrativa i com a potencial dramatúrgic esdevé el centre d’aquesta edició d’IF Barcelona, amb un seguit d’encontres, activitats i pràctiques de pensament.

La imatge, que és i genera acció al mateix temps, està prenyada d’emoció i significat. I el seu correlat immediat, la mirada, la rep i la fabrica ben bé com una eina capaç i plaent.

El terme dramatúrgies de la imatge s’encunya com a concepte en el llibre homònim de José Antonio Sánchez, un dels assajos fonamentals per a entendre l’escena a partir del segle XX. Aquest text planteja una anàlisi de les formes escèniques contemporànies des d’una perspectiva que proclama la dissociació entre dramatúrgia i narrativitat. Una aproximació en què l’objecte, l’escenografia, l’espai sonor i la música, el cos i l’objecte o el titella esdevenen els elements principals en la composició del significat narratiu, més enllà de la paraula. La imatge com a eina dramatúrgica, en un camp escènic on predomina el no-text, esdevé una aproximació precisa en l’àmbit del teatre visual, de figures, titelles i objectes.