Una possible banda sonora de paisatges
agrestos i camins de pols, capvespres
daurats o nits de Nadal que esdevenen
matinades. Núria Moliner és Intana,
una veu encisadora que canta a les ports,
les il·lusions, les prioritats, els futuribles.
Una certa melancolia lluminosa amb lletres
transparents, netes i sensibles, una recerca
de la utopia, una planeta musicalment nou.