Revisió del treball de Josep Grau-Garriga, gran renovador de l’art del tapís que va experimentar amb tècniques transdisciplinàries i peces de gran format que ell denominava environaments.

Des de finals dels anys seixanta, Josep Grau-Garriga, un dels màxims exponents de l’Escola Catalana del Tapís, es va dedicar a experimentar amb tècniques transdisciplinàries i a assajar grans formats, més enllà de les demandes de l’art tèxtil tradicional. Ho va fer a través del que ell denominava environaments, que propiciaven la immersió de l’espectador en l’obra i un contacte més íntim amb els materials que la constituïen. En els environaments, sovint sorgits d’un procés de creació col·lectiva, Grau-Garriga hi explorava noves formes de pedagogia artística que aproximaven l’art a la vida i que, alhora, feien de l’obra d’art una experiència compartida.

En aquest context, Diàleg de llum (1986-1988) expandeix les possibilitats d’aquell moment respecte a la producció i disseminació de l’art del teixit. A més de la instal·lació que li dona nom, aquesta presentació recupera una sèrie de fotografies, documents i dibuixos de diferents environaments realitzats per l’artista.

Amb aquest tipus d’obres, Grau-Garriga es va convertir en un referent internacional de la transformació de la tècnica del tapís al llarg de la segona meitat del segle XX.