La pluja, la nit i una cantonada creen la situació idònia per abordar a un desconegut i establir amb ell una relació, emmarcada per la urgència de ser escoltat. Un intercanvi d’informació sobre: el significat de ser estranger, la recerca constant de l’altre per ser un algú, la possessió de costums i tradicions… Però sobretot, un encontre que és un clam a la necessitat d’amor de l’ésser davant de la seva solitud. Una reivindicació absoluta de la senzillesa.

La tria d’aquesta peça és un acte d’amor a les relacions humanes, a l’ésser com a punt de conflicte i de salvació.