En aquest encontre casual, descobreixen una voluntat compartida de viure amb intensitat el present, com si cada moment fos l’últim acte d’una obra d’art efímera. Malgrat les pèrdues i les absències doloroses troben la força per abraçar la maduresa amb la delicadesa i, alhora, contundència que només els anys poden oferir. Els seus cossos són testimonis de les batalles guanyades i perdudes. Hi ha cicatrius d’amors viscuts i somnis abandonats, però també hi ha resiliència, i joia de viure.