“Sembla que una novena és un límit. No se sap què passarà si es va més enllà. Sembla com si hi hagués alguna cosa que no hem de saber i que ens impedeix una dècima… per a la qual cosa no estem preparats. Els que han escrit la novena ja eren a prop de l’altra vida.” Així s’expressava Arnold Schoenberg en un assaig sobre Gustav Mahler. Aquest últim sembla que va convertir la “maledicció de la Novena” en una qüestió divina, espiritual i transcendent. Tot i que va intentar burlar la superstició canviant la numeració de les pàgines orquestrals, la seva Simfonia número 9, considerada per molts la millor obra mahleriana, va ser l’última que va completar abans de morir i, de fet, es va estrenar de manera pòstuma.