Al final del 1838 i començament del 1839, Robert Schumann va descobrir per casualitat la partitura de la Simfonia número 9, “D. 944”, de Franz Schubert, a casa del seu germà Ferdinand. L’autor vienès s’havia mort prematurament amb 31 anys, el 1828, uns mesos després de revisar l’obra. Aquesta simfonia no s’havia arribat a estrenar en vida del compositor, perquè les queixes constants dels intèrprets de l’orquestra sobre la complexitat i l’extensió de la peça van impedir a Schubert escoltar una de les seves millors creacions. De fet, actualment, i davant la controvèrsia generada per la seva numeració al catàleg schubertià, es coneix com “la Gran”. Gràcies a Felix Mendelssohn, es va estrenar finalment a Leipzig el 1839.