Carla Rovira utilitza la sal com a matèria física en una instal·lació escènica per reflexionar sobre alguns dels aspectes del treball assalariat, l’obligatorietat, les noves esclavituds i els aspectes més estructurals del neoliberalisme.

El públic assistent és convidat a fer un recorregut per diverses escenes i a viatjar a diferents èpoques en què el treball assalariat ha tingut un paper fonamental. La sal, element de canvi i bé molt preuat, està present en tota aquesta instal·lació, i les reflexions dels personatges que les habiten entrecreuen passat i futur per reflexionar sobre diferents aspectes de la nostra relació amb la feina i els salaris.