El Museu Nacional d’Art de Catalunya va ressonar l’any 2020 al so dels tambors de Calanda quan el coreògraf Marcos Morau i la seva companyia hi van estrenar un espectacle dedicat al cineasta surrealista Luis Buñuel. Era Sonoma, una coreografia titulada amb una paraula inexistent, formada per les arrels gregues i llatines de les paraules so i cos. L’espectacle tornava als orígens, al cos i a la carn, per crear una obra entre el somni i la ficció que tant remet a la Calanda rural com al París cosmopolita, escenaris de la vida del director surrealista. Ara, aquell Sonoma (que, a la vegada, s’havia inspirat en la peça creada pel mateix Morau per al Ballet de Lorraine, Le Surréalisme au service de la révolution, i que més tard va ser al Palau dels Papes del Festival d’Avinyó) torna al festival, però ho fa en un espai exterior, el Teatre Grec, i en una versió ampliada amb més intèrprets en escena, amb més tambors sonant simultàniament i amb la participació especial de la cantant Maria Arnal i de totes les ballarines que durant aquests anys han estat representant la peça.

És la culminació d’una història d’amistat entre el Grec Festival de Barcelona i La Veronal, l’evolució de la qual s’ha pogut seguir des que, l’any 2015, van presentar Vorònia com a espectacle inaugural. Amb una trajectòria internacional fulgurant que els ha convertit en una de les companyies europees de dansa contemporània més cobejades actualment, al Grec també els hem vist interpretar les coreografies Pasionaria (2018), Opening Night (2022) i, en l’última edició, Firmamento (2023).