La Casa de Asterión porta a escena una celebració orgiàstica de l’horror. Un tríptic de 6 hores. Una performance sobre la memòria que, a través de la història d’una família d’esquerres d’Alacant des dels anys 40 fins a l’actualitat, explica tres mites: el cosmològic (l’origen de l’Espanya del segle XX), el moral (la diferència entre el plaer i el patiment) i l’escatològic (la fi del món).

Aquesta és una obra sobre la memòria. Un relat sobre les persones que recorden i les persones recordades, i també sobre les persones que no recorden i les persones que no són recordades.
Los hijos perdidos de Dios explica la història d’una família d’esquerres d’Alacant des dels anys 40 fins a l’actualitat, passant per tres moments clau de la història col·lectiva: franquisme, transició i democràcia actual. Una història plena de secrets, fantasmes i mites, com la de tantes famílies espanyoles.
La nova proposta de La casa de Asterión és una peça radical que situa a l’intèrpret al centre de la creació artística. El seu sacrifici a escena i la seva metamorfosi constant són la base a partir de la qual s’inicia l’aquelarre.