El 2017, Maria Isern (Vic, 1994) va guanyar el premi Francesc Garriga de poesia jove amb Sostre de carn, un llibre que ens va descobrir una autora que parla sobre la fantasia de l’expansió infinita d’un cos i dels plaers i frustracions de l’experiment. Amb Rusc (2023) continua l’expansió i la trenca a estones. Abraça la interacció de moviments i paisatges, de trobades i distàncies entre els cossos d’un jo i un tu mutants. Casa fràgil i compacta, la seva arquitectura s’estira, elàstica, creixent per poliglòssia; també es condensa, viscosa, per la mel que circula travessant cada una de les seves bresques poroses. Erigeix ciutats-colònia i les enfonsa: també és una nova història de l’amor i altres monstres.