Mey Rahola (Lleó, 1897-Vaucresson, 1959) va ser una de les primeres dones en fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya. En molt poc temps, entre 1934 i 1936, la seva afició va adquirir una dimensió pública a través d’exposicions, premis i publicacions.

Afirmant-se com a fotògrafa més enllà de l’àmbit familiar, Mey Rahola va participar en la construcció del nou paper de la dona en l’esfera pública durant la II República: una dona independent, viatgera, empàtica i irònica. La guerra i l’exili van truncar aquesta carrera prometedora, però va seguir fent fotografies ambicioses, professionalment durant la Segona Guerra Mundial i després com a aficionada.