La directora i cantant polonesa Marta Górnicka presenta una peça coral amb vint-i-cinc dones refugiades de Mariúpol, Kíiv i Butxa. Un ritual sanador inspirat en els que es dedicaven a les dones al segle VII aC.

En aquest projecte, l’esperança i l’amor transcendeixen la crueltat humana. En escena hi ha un grup de mares ucraïneses, poloneses i bielorusses i els seus fills. La polifonia de veus porta jocs infantils plens de vida, cançons tradicionals, encanteris i declaracions polítiques contundents. Són refugiades de Mariúpol, Kíiv i Butxa. Algunes van fugir de la guerra; d’altres, de la persecució. Totes tenen un lloc al Cor de Mares, l’encarnació de la saviesa col·lectiva i transgeneracional que permet imaginar un món sense guerra. Al cor, s’ajunten les experiències individuals i l’imaginari col·lectiu, per tal de sanar a través de la comunitat.