Un espectacle de teatre gestual. Sense paraules. Sense límits. Sense ordre.

Al carrer plouen claus. Cinc pallassos truquen al timbre. La solitud s’escapa pel forat del pany. L’humor i la poesia es creuen al llindar de la porta. Una invasió d’absurda intimitat, de bogeria i de rialles… Les portes, obertes, ballen.