Assumit tot allò que, des d’allò més elemental a allò veritablement essencial, ens ha reglat la pràctica del flamenc, Niño de Elche s’autoproclama exflamenco.

És una manera d’expressar el seu afany a reconèixer les diferents zones zero que l’art i les seves etiquetes deixen enrere, una recerca inesgotable que és personal i també col·lectiva. Més un camp de sentit que una disciplina concreta, la seva concepció del que és exflamenco significa una reivindicació en positiu i no pas un ajustament de comptes amb la seva tradició i el seu passat.

Així les coses, la construcció del cantaor (o millor de l’excantaor) continua sent una incògnita que Niño de Elche, concert rere concert, posa en dubte i que, en el marc de Rock & Palmas, aquest espectacle contribuirà a aclarir. El vertigen d’una nit per esperar allò inesperat.