Si no sou feliços, potser és que no us hi esforceu prou… Aquesta companyia porta a escena una sàtira sobre el capitalisme, el happytalisme i la dictadura de la felicitat en el món laboral.
No és que vulguem ser feliços, és que hi estem obligats i, si no ho aconseguim, és culpa nostra. Sembla de bojos, però és el que passa en els nostres dies. Us ho explica aquesta companyia teatral que indaga en el significat de la identitat en totes les seves variants.

En un gran congrés, el guru Ray Rex mou masses i exposa les claus per extreure el propi potencial en un camí que duu els seus seguidors del fracàs a la felicitat i, de pas, a augmentar la productivitat empresarial de la multinacional Sahara Drinks, organitzadora de l’esdeveniment. Un altre somriure, perquè des de Sahara Drinks es promou el happytalisme entre tots els treballadors, perquè això és un win-win i l’empresa és una gran família.

La Trini és feliç de ser una sahi, el sobrenom afectuós que reben els treballadors d’aquesta empresa, i somriu molt, no deixa de somriure. No deixa de somriure quan els seus companys se sindicalitzen. No deixa de somriure quan arriba un acomiadament. Un altre somriure i gràcies, gràcies per ensenyar-nos que mai no és tard per aprendre que un acomiadament pot ser enriquidor. Sobretot quan no és el teu, és clar. Més somriures i una carta (ai!, la carta). Una carta que potser gelarà el somriure de la Trini i serà la llavor d’una revolució…