El juliol de 1936, coincidint amb l’aixecament colpista contra la República que va donar pas a la guerra civil, la troupe de 50 artistes del Circ Anastasini que havia arribat a Lodosa (Navarra) va desaparèixer sense deixar rastre. Diuen que alguns van ser afusellats i que la resta van ser obligats a entretenir la tropa.

Mitjançant el llenguatge dels objectes, la narradora Olvido Flores explica una història de bellesa amarga, poesia, circ i guerra, i que vol ser un homenatge a la memòria i al teatre ambulant, i sobretot aquelles persones oblidades a que ningú els hi va arribar a portar flors. Tal i com diu la protagonista: “Recordar es fácil para el que tiene memoria. Olvidar es difícil para el que tiene corazón”.