A Principi, principi, principi, Mar Reykjavik proposa un sistema de comunicació específic en què es desplega una trama suspesa travessada per set brots —set cossos fílmics intactes—, que al seu torn estructuren un únic brot, la pertinència del qual respon solament al seu propi impuls d’aparició. Set principis que conformen un organisme autònom des del qual es pretén emancipar el fenomen de l’aparició —el brot— de la seua relació de dependència amb la resta d’elements de configuració del relat.
La mostra és un assaig fílmic sobre el brot, sobre el principi. Una pel·lícula conformada per set actes que son principis o l’intent d’estirar un principi fins al final. Principi és començament i també es el conjunt de valors, creences i normes que organitzen el món. El principi d’aquesta pel·lícula és el principi d’aquesta pel·lícula —que va sobre ella mateixa, sobre la seva pertinència i ocupació—. Un assaig contra el relat.