Quilapayún és l’expressió més compromesa i política de la música a Xile, amb un significatiu treball concentrat als anys ’60 i ’70. El grup va ser el major emblema de la Nova Cançó Xilena, el més identificat amb el govern de la Unitat Popular; i el seu repertori, el que va representar més bé, abans i després del cop militar, l’esquerra política del país.

Per Quilapayún, l’any 1973 va significar el començament de l’exili. Enviats per Salvador Allende com a ambaixada cultural del Xile d’aquella època, la seva missió era recórrer diversos països europeus per mostrar el que en realitat estava passant al país. El cop militar va impedir la tornada i va obligar el grup a refugiar-se a França, des d’on es va organitzar la seva activitat artística durant tots els anys d’exili.

Amb més de 500 cançons gravades, 40 discos, i milers de presentacions en concerts, ràdio i televisió Quilapayún és avui dia un dels clàssics de la música llatinoamericana. Portaveu d’una història i exponent d’una cultura, Quilapayún és un cant on la poesia i la música són protagonistes alhora que s’hi desplega el compromís amb la pau, la solidaritat i la democràcia.