La pràctica de Roman Ondak reuneix diversos mètodes: des de situacions formulades amb simplicitat en les quals vincula les relacions entre membres de la seva família, diversos grups de persones o espectadors que entren a les seves exposicions, fins a objectes trobats i modificats o instal·lacions espacials construïdes. Sovint, l’espai i el temps són tematitzats sistemàticament a les seves obres, on els trobem entrellaçats amb la seva història personal, tot recuperant fragments dels seus records d’anys anteriors, quan l’artista va viure la seva infantesa i la seva adolescència a la relativament aïllada Txecoslovàquia durant l’autocràtic règim comunista.