El trompetista i productor japonès Takuya Kuroda és el més semblant que tenim a un Dizzy Gillespie del nostre temps. La fusió d’estils i l’elegància són dues de les seves divises irrenunciables. El músic de Kobe parteix del jazz, òbviament, però la seva sedosa i distingida fórmula sempre s’ha caracteritzat per donar forma al soul, funk, afrobeat i algunes altres espècies en un mateix discurs.

Fogejat a l’escena de Nova York, havent col·laborat amb José James, Akoya Afrobeat o Badder (la banda de DJ Premier) i format part d’escuderies discogràfiques amb tant pedigrí com Concord o Blue Note, el nipó torna a Piñata Music Series després d’una ratxa de sensacionals treballs: el bellíssim Fly Moon Die Soon (2020) que, en les seves pròpies paraules, tracta sobre “la paradoxa entre la grandesa de la natura i la bonica obscenitat de l’ésser humà”, Midnight Crisp (2022), una fantàstica amalgama de jazz, soul, funk, post-bop, fusió i hip hop, i Koo Voo (2023), disc en col·laboració amb Voo a.k.a. Marihito Ayabe (Chimp Beams, Loop Diary) amb el qual va culminar un treball de més d’onze anys, que també transcendeix gèneres.