Partint de la idea de la existència intermèdia o l’estat de transició de les ànimes, a Platea se’ns presenta, com a representació d’uns llimbs imaginats, una taula de banquet enmig d’un paisatge de maresmes. El moviment de les marees destaca la propietat de la vida de donar y prendre sense trobar explicació o amarratge. Un Deu, com mestre de cerimònies, dona la benvinguda als cossos que arriben a aquest entorn mutable. Arrossegats pel mar arriben desorientats o desmaiats, como nàufrags o com sirenes; tots tingueren abans una vida i una mort. El lloc ha estat preparat per a la celebració final, la gran transmutació, tot i que abans hauran de deslliurar-se de les seves anteriors voluntats, que encara ressonen.